30 junio 2011

Vaclav Smil. Sobre límites y sostenibilidad de nuestro sistema alimentario global. ¿Resquicios de esperanza?


Vaclav Smil sostiene que una combinación adecuada de recetas económicas y técnicas ya bien conocidas y contrastadas, medidas de protección medioambiental y ajustes en la composición de la dieta puede proporcionar una nutrición adecuada a la próxima y más amplia generación sin deteriorar irreparablemente los sistemas naturales de soporte de la vida.

Las principales observaciones que permiten sostener dicho argumento son:
1-  A escala mundial la disponibilidad de tierra cultivable no es todavía un factor absolutamente limitante aunque sí resulta  apremiante la disponibilidad y el uso del agua, que se aproxima a una escasez global, con manifestaciones regionalmente muy agudas. El suministro de nitrógeno parece garantizado, aunque la alteración del ciclo de este nutriente supone problemas de contaminación muy difíciles de gestionar. La seguridad alimentaria puede verse amenazada por la extrema simplificación de los ecosistemas agrícolas que caracteriza a las técnicas de cultivo modernas, por lo que resulta necesario adoptar medidas que frenen la reducción de la diversidad de especies y la erosión genética intraespecífica.
2- Hay un relativo margen para frenar la degradación de los suelos por erosión, salinización y el empobrecimiento biológico resultante de la explotación agrícola intensiva, aunque el incremento de las concentraciones de ozono troposférico y, sobre todo, los efectos del calentamiento global pueden dificultar enormemente esta tarea.
3-  Es posible mejorar significativamente la eficiencia en el uso del agua mediante sistemas descentralizados
de captación, técnicas de riego más ahorrativas, cultivo en determinadas zonas de plantas más resistentes a la salinidad y otras medidas; respecto a los fertilizantes Smil considera que la absorción de nitrógeno por las plantas podría ser mejorada en un 20 o 30% a través de una combinación de técnicas ya disponibles
4- Es posible seguir consumiendo alimentos de origen animal, aunque ese consumo debería ajustarse a lo obtenible a partir de rumiantes criados en pastos no aptos para el cultivo de plantas de consumo humano y a partir de animales que pueden mantenerse con una variada combinación de residuos orgánicos; a ello podría sumarse lo producido mediante acuicultura, siempre que ésta tuviera en cuenta restricciones ecológicas derivadas de la contaminación, la selección positiva de la resistencia a agentes patógenos y la notable ineficiencia en la conversión energética de algunas de las especies carnívoras más comerciales.
5) Las pérdidas que se producen durante las cosechas y después de ellas, así como las derivadas de la putrefacción del pescado, son muy elevadas (en algunos países llegan a alcanzar el 10% de la producción de cereales, el 25% de otros productos vegetales y proporciones incluso superiores de la pesca), de modo que el margen para mejorar los aprovechamientos es significativo.

6) Los cálculos habituales sobre necesidades de energía y proteínas podrían, tal vez, ajustarse a la baja sin comprometer el bienestar de las personas, tal vez incluso aumentándolo. Una conjetura que SmiI apoya en la extrema flexibilidad de los humanos como convertidores de la energía contenida en los alimentos y en la compleja combinación de factores diversos -edad, sexo, volumen del cuerpo, niveles de actividad física, condiciones ambientales y otros- que influye en el nivel de las necesidades.
7) La composición de la dieta se ha descompensado durante la modernización, pero podría volver a reajustarse: aunque una corriente poderosa, animada por la agroindustria y por los servicios de comida rápida, empuja en el sentido de un desequilibrio todavía mayor, diversas reacciones sociales ante problemas de obesidad y de mayor incidencia de enfermedades coronarias y de cienos tipos de cáncer se mueven en sentido contrario.

09 junio 2011

Més del model que ens ha conduït al desastre

Així és Bauzà un home innovador que se li ha acudit destrossar l'illa, a ell solet. Destrossar ses Fontanelles, Son Bosc, Son Baco... això només d'entrada, així com vagi agafant confiança segur que la llista es va ampliant. Bons mestres Camps, Matas & Cía...
Per cert, si es pensen que nosaltres ens rendirem DONCS NO, AIXÒ ENCARA ENS HA DONAT MÉS FORÇA! I creim que no som els únics a què no? ;) SE-GUIM I SE-GUI-REM perquè no hi ha res millor que dormir amb la consciència tranquil·la i viure amb ...la cara ben alta. ¿pot en Matas? ¿podrà Bauzà? Nosaltres SÍ! Així que ni una passa enrera i continuar per l'únic camí correcte: FER TOT EL POSSIBLE PER A PROTEGIR EL PARADÍS QUE HEM DE CUSTODIAR I PRESERVAR-LO DELS AGRESSORS MEDIAMBIENTALS PER PODER LLEGAR-LO INTACTE A LES GENERACIONS FUTURES.


En el nostre viatge s'apropen tsunamis, turbulències i terratrèmols provocats per uns polítics que volen demostrar que tenen les coses ben clares però en realitat son simples titelles a les ordres de persones que estan a l'ombra de la polít...ica movent-los els fils perquè actuin sense escrúpols mediambientals i en benefici propi. Nosaltres en som els espectadors d'aquest teatre de teresetes, podem o seguir contemplant l'espectacle de TERRArisme o tallar-los els fils ¿Què no hi arribam perquè estan molt amunt? doncs almenys seguirem donant llum perquè es vegin les cordes i les mans que les mouen... Els que no hem votat aquesta opció de govern que atempta contra el nostre més valuós patrimoni tenim el deure moral de no quedar impassibles davant aquestes actituds que ens tornaran a enfonsar una altra vegada a un abisme cada vegada més profund i d'on cada vegada costarà més resorgir. Qui és Bauzà per decidir que les generacions que ens segueixen no podran conèixer Son Baco, Ses Fontanelles, Son Bosc tal com és ara? Bauzà potser sortirà en els llibres d'història, Matas a les sentències judicials, nosaltres a la memòria dels que conviuen amb nosaltres i que asseguraran que vàrem fer tot el possible per evitar-ho. Cadascú que triï on vol estar, nosaltres ho tenim molt clar. SE-GUIM al teu costat ;-).

04 junio 2011

Segueixen amb les seves decisions matant TURISME I NATURA


Foto realizada por Miguel Ángel
Nosaltres fa temps que hem deixat de cercar culpables entre la ciutadania amb dret a vot i només fem tot el possible per evitar nous atemptats ecològics. La natura mai no vota a unes eleccions i som pocs, tot i que cada vegada som més, els que votam en nom seu. Fa un temps podria semblar una postura romàntica treballar per l'entorn natural però és que ara hem arribat a un punt que si no es fa feina en aquest sentit el futur econòmic present i futur farà fallida definitiva a la nostra comunitat. 


Vivim del turisme i la classe política tot i que viatja molt amb els nostres imposts oblida o l'interessa oblidar que hi ha destins més atractius i amb un entorn natural únic. Govern d'Antich, CIM d'Armengol i Ajuntament de Delgado-Onieva acaben de signar la sentència de mort de Magaluf com a destí turístic a la vegada que cometran conjuntament i com tantes vegades un altre atemptat contra l´entorn ecològic, paisagístic i humá


Segueixen amb les seves decisions matant TURISME I NATURA. Quan viatges per plaer ho fas per atracció, desfigurar el paradís i DESTROSSAR la seva BELLESA NATURAL no ha estat mai una bona opció per ATREURE turistes.

02 junio 2011

Les amenaces que té MAGALUF, ARA, que l'acabaran d'ofegar i degradar.

Magaluf gràcies al Govern d'Antich i a la complicitat de l'Ajuntament de Calvià té en aquests moments dues amenaces de macrourbanització que ofegaran aquesta zona i que rompran definitivament el seu fràgil equilibri.
Aquí teniu les dues amenaces:



Nosaltres ens mobilitzarem contra les administracions que pagam perquè aquí des de les institucions ens està fallant els uns i els altres, però per evitar-ho et necessitam!