El medi ambient (i la política amb ell relacionada) segueix igual a Calvià.

Mentre s'està gestant en les ombres un PGOU que, molt ens temem, significarà deixar la porta oberta per a la depredació territorial de llocs amb una importància paisatgística i ecològica de primer ordre en el nostre municipi; la rotonda publicitària de Port Adriano segueix presidint l'entrada de El Toro, la caleta segueix el seu deteriorament imparable per mor de les obres d'ampliació i les aigües de la Reserva Marina de El Toro i les Illes Balears segueixen patint abocaments sense que ningú se'n faci responsable i sense que s'apliqui cap tipus de sanció. 

Crida poderosament l'atenció com fins les forces polítiques que en campanya electoral semblaven abanderar els temes esmentats, així com el programa ecologista, els han deixat caure en l'oblit després d'haver accedit al consistori i haver complert de sobres els primers 100 dies de gràcia en els seus respectius llocs de edils. Seguirem vigilant i informant molt atentament.

Fa anys molts d'anys quan Sos Can Vairet ho va començar a plantejar mitjançant bons arguments i nombroses instàncies a les institucions ens titllaven d'utòpics. Alguns ni hi eren per escoltar-nos. La idea l'hem repetit tant i tant i tant que alguns nouvinguts a ‪#‎Calvià‬ ja se l'han fet seva. Perfecte! és el que volíem que s'assimilàs i molts se la fessin seva fins al punt d'aconseguir entretots que les nostres institucions la duguin a terme. Fet que demostra que amb constància i bons arguments tot és possible. El que ens fa riure és com fins i tot alguns volen fer creure que nosaltres i la nostra feina no ha tengut res a veure en aquest procés. Arriba a ser divertit i tot veure els personatges i l'escena. Però cap problema!!! No hem vengut per posar-nos a primera fila per recollir medalles, des de 2004 som plenament conscients que el nostre paper és un altre. I sabem també que #Calvià necessita molt més encara. Seguirem parlant del tema perquè el nivell de protecció de les reserves hauria de ser molt més elevat del que s'ha plantejat. I val a dir que això no compensa ni de lluny tot el mal que ha patit #Calvià durant anys de PP i PSOE. I per cert, llàstima que alguns que ara es posen a primera fila per recollir medalles d'una iniciativa de sentit comú no es posassin a primera fila de batalla com férem molts per evitar l'atemptat ecològic i paisatgístic que ha suposat l'ampliació de Port Adriano, potser ara no tendríem una reserva marina tacada dia sí dia també per residus. Així que... SEGUIM.

Lliures com el primer dia...

Lliures com el primer dia; ni blaus, ni vermells, ni morats, ni grocs... Lliures volant sense cap fermall enmig d'aquest arc de Sant Martí que es dibuixa a ‪#‎Calvià cada quatre anys, surt una mica el sol sí, però us avisam! és només un miratge. La mar i la terra de Calvià duen dècades immerses a una brutal i negra tempesta que la destrueix pam a pam. ELS CALVIANERS QUE GOVERNEN I HAN GOVERNAT AQUEST MUNICIPI HAN DEMOSTRAT QUE NO SE L'ESTIMEN, en realitat s'estimen a ells mateixos i HAN EMPRAT CALVIÀ COM UN GRAN NEGOCI I COM UN LLOC ON FER CARRERA POLÍTICA PERSONAL, no han cuidat de Calvià deixant-la intacta solament com un poble on viure i conviure, una terra per als d'ara però sobretot per a les generacions que venen. Els que governen i han governat han hagut de demostrar ser insensibles i ser capaços de fer-la malbé tros a tros, pam a pam. NO N'HI HA HAGUT CAP QUE NO HAGI DEIXAT LA SEVA EMPREMTA DE DESTRUCCIÓ SALVATGE en una terra que atreu el turisme de qualitat per la seva bellesa natural. TOTS ELS BATLES HAN HAGUT DE PROSTITUIR-LA PER AIXÍ TAL VEGADA PODER PUJAR DE CATEGORIA I ARRIBAR A CONSELLERS, SENADORS, DIPUTATS... MALLORCA RECOMPENSA QUI NO TÉ ESCRÚPOLS a l'hora de destruir el paradís. I així gràcies a ells a Calvià cada cop ens queden menys racons de vida paradisíacs, i alguns seguim volant alt, observant molt, conservant la llibertat i la independència per poder denunciar que qui estima #Calvià no la destrueix. Les gàbies de colors amb moqueta i sous ben remunerats no ho permeten. No serem ni batles, ni consellers, ni diputats... Perquè mai no seríem capaços de posar una mà damunt aquesta bella terra sinó és per cuidar-la i acariciar-la amb tendresa i estimació sense límits.